.Coldplay. Fix You (Te confortaré)  

 

«Jo soc el camí, la veritat i la vida»

 
  

 
 
 
 
 
 
Lectura dels Fets dels Apòstols

Per aquells dies, anava augmentant el nombre dels creients, i els immigrats de llengua grega es queixaven dels nadius perquè, en la distribució diària d’ajuda als pobres, les seves viudes no eren ateses.
Llavors els dotze convocaren una reunió de tots els creients i els digueren: «No estaria bé que nosaltres deixéssim la predicació de la paraula de Déu i ens poséssim a distribuir l’ajuda als pobres. Per això, germans, busqueu entre vosaltres mateixos set homes fiats, plens de l’Esperit Sant i de seny, i els encarregarem aquesta feina; nosaltres continuarem ocupant-nos de la pregària i del ministeri de la paraula.»
Tothom trobà bé aquesta proposta, i elegiren Esteve, un home ple de fe i de l’Esperit Sant, Felip, Pròcor, Nicànor, Tímon, Parmenàs i Nicolau, un antioquè convertit al judaisme. Els presentaren als apòstols, i aquests, després de pregar, els imposaren les mans. La paraula de Déu s’anava estenent, i a Jerusalem creixia molt el nombre dels creients; fins i tot molts sacerdots acceptaven la fe.

Ac 6,1-7

Salm Responsorial

R. Que el vostre amor, Senyor, no ens deixi mai; 
aquesta és l’esperança que posem en vós.

Justos, aclameu el Senyor,
fareu bé de lloar-lo, homes rectes. 
Celebreu el Senyor amb la lira,
acompanyeu amb l’arpa els vostres cants. R

La paraula del Senyor és sincera,

es manté fidel en tot el que fa; 
estima el dret i la justícia, 
la terra és plena del seu amor. R

Els ulls del Senyor vetllen els qui el veneren, 
els qui esperen en l’amor que els té; 
ell els allibera de la mort, 
i els retorna en temps de fam.  R

Sl 32,1-2.4-5.18-19 (R.: 22)

Lectura de la primera carta de sant Pere
Estimats:
Acosteu-vos al Senyor, que és la pedra viva. Els homes l’havien rebutjada, però als ulls de Déu és «escollida, de gran valor». També vosaltres, com pedres vives, deixeu que Déu faci de vosaltres un temple espiritual, un sacerdoci sant, que oferirà víctimes espirituals, acceptables a Déu per Jesucrist.
Per això diu l’Escriptura: «Jo poso a Sió una pedra angular, de gran valor, escollida: el qui creu, no quedarà defraudat.» És de gran valor per a vosaltres, els qui heu cregut, però per als qui no creuen «la pedra que rebutjaven els constructors ara corona l’edifici», i «s’ha convertit en pedra d’ensopec, en roc que fa caure». Ensopeguen quan no fan cas de la predicació. Sempre n’hi haurà, que no en fan cas.
Però vosaltres sou «un poble escollit, un reialme sacerdotal, una nació sagrada, la possessió personal de Déu», perquè «proclamo la lloança» d’aquell que us ha cridat del país de tenebres a la seva llum admirable.

1Pe 2,4-9

Lectura de l'evangeli segons sant Joan

En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles:
«Que els vostres cors s’asserenin. Confieu en Déu, confieu també en mi. A casa del meu Pare hi ha lloc per a tots: si no n’hi hagués, us podria dir que vaig a prepararvos estada? I quan hauré anat a preparar-vos-la, tornaré i us prendré a casa meva, perquè també vosaltres visqueu allà on jo estic. I ja sabeu quin camí hi porta, allà on jo vaig.»
Tomàs li diu: «Senyor, si ni tan sols sabem on aneu. Com podem saber quin camí hi porta?»
Jesús li diu: «Jo soc el camí, la veritat i la vida: ningú no arriba al Pare si no hi va per mi. Si m’heu conegut a mi, heu de conèixer igualment el meu Pare: des d’ara ja el coneixeu i ja l’heu vist.»
Li diu Felip: «Senyor, mostreu-nos el Pare, i no ens cal res més.»
Jesús li diu: «Felip, fa tant de temps que estic amb vosaltres, i encara no em coneixes? Qui em veu a mi, veu el Pare. Com pots dir que us mostri el Pare? No creus que jo estic en el Pare i el Pare està en mi? Les paraules que jo us dic no venen de mi mateix. És el Pare qui, estant en mi, fa les seves obres.
Creieu-me: jo estic en el Pare i el Pare està en mi; si no, creieu-ho per aquestes obres. Us ho dic amb tota veritat: Qui creu en mi, també farà les obres que jo faig, i fins en farà de més grans, perquè jo me’n vaig al Pare.»

Jn 14,1-12

"Jo soc el camí, la veritat i la vida"

La lectura d’aquest diumenge ens ajuda a aprofundir en el misteri de Jesús. Avui el Senyor afirma clarament la unió íntima entre el Pare i ell: Qui em veu a mi, veu el Pare... Les paraules que jo us dic no venen de mi mateix. És el Pare qui, estant en mi, fa les seves obres. Hi ha una unió tan profunda entre el Pare i Jesús, que les obres que fa Jesús són les obres del Pare. Per això pot afirmar que des d’ara ja coneixeu [el Pare] perquè m’heu conegut a mi. I ha començat dient que anava a preparar-vos una estada a casa del meu Pare. Allí on és ell, vol que hi siguem també els seus seguidors. Però com arribar a la casa del Pare? El mateix Jesús ens ho diu clarament: Jo soc el camí, la veritat i la vida: ningú no arriba al Pare, si no hi va per mi. La voluntat del Pare i de Jesús és que visquem amb ells eternament i per això Jesús ens diu que ell és la veritat i la vida. Només ell ens ofereix l’autèntica vida, només amb ell podem saber la veritat plena. Però al mateix temps tenim en Jesús el camí: si seguim Jesús trobarem la veritat, la vida, la casa del Pare i viurem eternament amb ells. A la primera lectura hem vist un problema important de la comunitat cristiana: hi ha queixes per la deficient distribució d’ajuda a algunes viudes de la comunitat. La resposta és exemplar: primer els apòstols accepten el problema, no el neguen. En segon lloc, busquen la resposta però impliquen a tota la comunitat: Busqueu entre vosaltres mateixos set homes fiats, plens de l’Esperit Sant i de seny. I un cop la comunitat ha escollit els set (que en diem diaques) els apòstols accepten aquesta elecció sense cap veto. Adonem-nos que fins i tot per distribuir l’ajuda necessiten homes plens de l’Esperit Sant, perquè la comunitat ha de viure amarada d’aquest Esperit. Pau ens recorda que Jesús és la pedra viva, de gran valor. I nosaltres, diu, hem de ser pedres vives que ofereixin víctimes espirituals acceptables a Déu per Jesucrist. La nostra vida, moguda per l’Esperit ha de ser la millor ofrena al Pare.

Mn. Jaume Pedrós

Música Sacra

Con el nombre de Música Sacra agrupamos las obras musicales cristianas que a lo largo de la historia han creado los grandes compositores para destacar la obra de Dios. Nació en Europa en la Alta Edad Media con los ritos cristianos en el ámbito de las iglesias. Los antiguos cantos medievales dieron paso a las Misas y Cantatas del Barroco.

La época dorada de la música religiosa se inicia con los cantos gregorianos, alcanzan la mayoría de edad con Johann Sebastian Bach, continúa con Mozart y finaliza con las Misas de Beethoven. Mas tarde la musica sagrada deja de tener tanta importancia en la vida social y los compositores se acuerdan de ella excepcionalmente.

Glória de Vivaldi

Réquiem de Mozart Passió segons sant Joan. Bach
El Messies de Händel I El Messies de Händel II El Messies de Händel III
La Passió segons sant Mateu I La Passió segons sant Mateu II Messa da Réquiem de Verdi


 

  

 

 
 
 
IMATGES